Ye normal pensar, i aceptar, la dependéncia cultural, encara que esto de l’arbitrariedat como propiedat del llenguage uns quantos se’l pasan per l’arco del trunfo, que tiene el vocabulário d’una llengua, a la llingüistica no tiene controvérsia, manimenos, al nuestro caso, veigo con gusto que ara que s’escomença a parlar de respeto a las variedaz constitutivas, deberiam fer una mica d’instrospeccion al tocante de l’informacion que transmiten las pallabras. Seria masa duro dentrar en semantica, aixinas que només ferem caso a “lo identitário” i a las politicas indentitárias que, ves-te-ne a saber perqué son tan importants hui a la nuestra sociedat occidental!. Ara, s’estudia con sagrau interés, i un respeto reverencial, como Eliezer Ben Yehuda feva dentrar els neologismos, u simpllement pallabras nuevas a l’hebreu, al nuestro caso quan toque parlar de como se va fargar la fabla, en cuenta de llibros, el ferá millor Marianico el corto a bell especial de Nadal en Aragón Televisión.

Saussure parlava ya del provincialismo i de la fidelidat a las tradicions i feva alusions a una posiblle inmovilidat, cosa que s’ha argumentau dende sempre al tema de l’aragonés i que vene a ser el tipico “l’aragonés no tien parola ta ordenador, bi ha que inventar-la1”. Bueno, l’aragonés si tene pallabra pa ordinador, atra cosa ye que no haigas parlau d’informatica con un habllante nativo i, amés, ye negar la propiedat productiva de la llengua que dices fas servir, pero tornant al tema del posiblle inmovilismo, personalment el veigo, a la nuestra situacion, como una solucion (temporal) a la més que posiblle desaparicion, perque tos recordo, la situacion no ye pa tirar voladors ni soltar carretillas i codetes. En bell momento tos caldrá preguntar-tos si verdaderament tos preocupaz per la salvacion d’una llengua milenária que vale més que tot l’oro del Transvaal u simplament, en caso contrário, to’n jodez soberanament i queriz una impostura identitária pa fer politica, que ye igual de respetablle, pero son cosas diferents.

(Si este zaguero ye el vuestro caso, aiquí si queriz ya podez deixar de lleyir)

Si, per contra se tos ha feit juício i queriz continar con la idea de fer posiblle una salvacion pa l’aragonés i parlar en futuro, cumpllint la propiedat de despllaçamiento de la llengua, havrem de tenir un punto 1 a tot este proceso i, con una mica de suerte, fer una cadena de dentradas, que tiengo el bllog alladiau per la fayena i la vida real. Al tema:

1. Al nuestro caso, una sociedat con probllemas de tot tipo, economicos, demograficos, etc., tiene al suyo haver una llengua.

La llengua, el suyo estúdio, ye cosa del llingüista, pero només la suya qualidat de codigo, su que la semiotica i la suya comunicacion. Dimpués tenim al sociolingüista, que debe estudiar las opinions, creéncias, actituz de la gent alredor de la llengua d’estúdio i la distribucion de las mesmas a la sociedat i p’acabar els habllantes, que al nuestro caso cal que s’adediquen a vivir felices, dintro d’una comunidat que tienga respetaus els suyos derechos, i aiquí podem, amés de la llengua posar un buen montonet de cosas ben avenidas pa que seigan contentos i no se pensen que ye millor estudiar a l’escoleta rural el present tense que formas de tot + gerúndio.

Las llenguas no son trastes que conservar en formol a la que puez posar bella cosa només con ubrir el tape, son procesos d’interaccion social que marcan grupos humans, si no fem un poder per revilcar la situacion social de l’aragonés i joder ben de Zotal per tot, perque per toz els profesors, mayestros, lingüistas i sociolingüistas que pagues, si no ye viva, socialment habllant, no podrás guardar la llengua més enllá d’un codigo que podrás guardar en un PDF.

Ixo queriz?

1En fabla a l’original.