La vida ye girant, de contino, como foi ara con esta aigüeta de farigola que, fumetiant, se’n va como en un sinfin.

Quan yera chiquinin, mamotreto me sonava a mamut.

Mamut ye una pallabra que sempre m’he pensau que mos va arribar del ruso, encara que yera amprada ya als mansi, puebllo pel que sento verdadera devocion.

Mamotreto ye una pallabreta que, no sé si per la suya sonoridat, a l’igual qu’armatoste, sempre m’han agradau, i que hui m’ha veniu a la cabeça grácias a un meme que m’han pasau pel telefonet que, curiosament, parlava de pallabras « rarizas » que fa servir la fabla™. Quan m’he metiu a escribir, he parlau d’un rolde, i ye pel feit de viajar, i cambiar, que tenen las pallabretas i que malas que trobas el suyo origen, te debuixan una risalleta d’aquiesciéncia, encara que hevas marchau ta la zurda, arribas a la drecha.

Mamotreto vene del griego. μαμμόθρεπτος, pasant pel latín mammothreptus, i que queriva dir ‘criau per la suya abuela’, i que pasa a un significau de  ‘gordinfllas, papudo, triperas, etc’, per ixo de que quan ye yaya qui mos cudia mos tene ben convoyaus i sobreproteixius. Del tempo qu’estudiava castellano, me quere sonar que al siegllo XII-XIII, grácias a ixe mammo∼mamma, bell autor hispanico el va fer servir como sinonimo de « nino que tetava », pero ya teniva el més comun de « llibro gran, irregular i desinforme » que ye una de las principals dentradas del DRAE que, curiosament, diz que ye sinonimo d’armatoste. Esta la feré sin mirar-me diccionários: El suyo primer registro ye en catalan, basau en un arma + tost, i que no yera atra cosa que la gafa que se feva servir pa cargar més lligero la ballesta. Arma que, con l’arribada de la polvora, va deixar d’estar en fuga, i no tos quero contar, si l’arma ya no yera empllegada, conta tu el que tardarian en aventar el chirimbolo ixe!

Pero, deixem estar el castellano i mos metem con estafermo i talabarte:

Estafermo, ye pllatero un origen italiano, que yeran els amos de l’armeria medieval, sta fermo, que no ye atra cosa que el monyaco giratório dels torneyos medievals, que a un costau teniva un escudo i a l’atro un estrinque rematau en bola punchuda d’ixas. Bueno,  un traste con menos inteligencia i reaccion que un gato de geso.

Talabarte, m’agrada perque me sona a occitano. Talabart(occ.) i Talevart(fr.) a l’edat mijana yera un escudo gran, que se feva servir contra las cargas de cavalleria, pero que yera de transporte difícil una vez que hevan de lluchar contra tropas a peu. Seria el castellano pavés (i astí el deixo, perque será de difícil esfresolar i se me ferá la carga enta devant). Pos ixo, que se tornava tan inserviblle como l’armatost, un zárrio pesau i de mal trastiar que te podeva costar la vida. Frédéric Godefroy al suyo Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXe au XVe siècle, que ya tiene més de cien anyos, mos dice que el suyo origen seria el galo talevas del que vene l’apelliu TALBOT. Manimenos tamben l’italiano tiene tavolaccio que, ye pllacentero que, viene de tavola <TABULA.

Acabo ya esta refllexion etimologica, pensant que Chirimbolo vendrá de l’euskara i que, en vista dels grans informadors d’aragonés que he conoixiu, criaus per la suya abuela, mamotreto, gana puntos a la mia cllasificacion i me sona a transmision.

Pos sí, aiquí finfllan, he deixau que s’enfridixca la farigola.