Pal mes de septembre, conto, va tenir una epifania: Me va enterar que se publlicará en fabla[1] un eixempllar de Tintin. Pals que me conoixez en persona sabez de la deléria que tiengo pels albums[2]de Tintin. Va ser un momento acedo. Per un llau, tenir un Tintin a las mans que reconoixca la própia existéncia d’una llengua i tot el que ixo comporta, per atro no reconoixer la llengua en que se fará. Una dicotomia que no me posa probllema como coleccionista: Tiengo Tintins en albanés, thai, aleman,… dels que no me miro que las faltadas del Capitan Haddock, uno en tiengo de mongol que ni l’he sacau el pllastico, ixo rai, fan ben bonico al repalmar i igual que me feriaré l’aragonés me feriaré el de castúo. Atra cosa ye verdaderament mirar-se el texto. L’atro dia va estar per Toledo i, como ye normal, va visitar la llibreria hebraica. Hi tenivan bella média docena de versions de “Le petit prince” en yiddish, arameu, etc… el propietário, en veyer-me refitoliar, me va acercar una atra version dint-me que “tamben el tiengo en aragonés”. Me va sacar las ganas hasta de crompar el llibro de paradigmas verbals que teniva idea de crompar-me. Me va sentir acerau, pero no va comentar res sobre el tema. Ye mui compllicau i, hasta desagradablle, haber d’expllicar certas cosas que me resultan una collonada, perque aiquí tot deu ye lingüista i tot deu ha estau a Catalunya i l’han contestau en catalan quan ha parlau en castellano i tot deu ha pillau un Raynair i a Itália s’entendeva tot, i tot deu tiene un primo que ha aprendiu angllés en 15 dias a Malta.

Pero bueno, el tema ye que ahiere me va trobar la notícia pel costau de l’aranés[3]i va trobar que la casa editora[4]diva de las traduccions que “Totes son normatives”[5]. Per l’aranés ya sabem qui fa la traduccion, se’n han feit mui contentos, ye normal. Pa l’aragonés(sic) encara ye un secreto, cosa que llamentabllement fa pensar a una atra oportunidat perdida i no ny’haver palmo llímpio, perque si la casa editora no miente de forma descarada con el tema de la norma ye per puro embelec u per enganyifa, i ye vício autoctono fer las cosas d’amagatons, producint ferum, perque del fiemo en sem més que els chinons. Encara m’acordo quan la gent no sabeva fer distincion entre normalizar i normativizar, i Ara, encara sin norma(s), el que ye normalizau ye chalequiar i embolicar i, bueno, me feriaré el Tintin que en publliquen, i toz els de demés, pero se’n aniran al repalmar drechos.

[1]La noticia diva “aragonés” pero ya tos habrez formau idea.

[2]Ara que hi penso, conto que no le vene mui ben ixo “álbum” a un llibret esgarrapatiau i pllen de colors. Ye atra cosa que caldrá fer pa ixa norma.

[3]Cosa rara que no le calga posar nombre própio a esta variedat, i per atras seiga condicion indispensablle.

[4]Atencion! Tamben fan version en valenciano, sacrilégio intolerablle este de fer versions en variedaz!!!

[5]http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1472442-i-ara-tintin-en-aranes.html?fbclid=IwAR17qXOrmBC7Orqm7o0i4_EpMvwUgwyr6YPYTO3z-U-O4mSrV9pIUG-dFaM