Els sentinelas1.

Hui ye un dia especial, he aconseguiu crompar un llibro de R.M.W. Dixon de 1980 sobre las llenguas aborigens australianas, i esperant que m’arribe pal mes de febrero, he descuberto que esta semana ha siu notícia, una vez més, la islla Sentinela del Norte.

Digo una vez més, perque, a lo menos pa yo ye recurrent esta bombolina, cada certo tempo se publlica la mateixa história d’un puebllo aisllau que dispara con arcos i asayeteya a toda persona que s’acerca a la suya minuscla i retona islla. No ye la primer vez, como tos digo, que matan a bell forano que lis quere rendir visita, manimenos, ara, con esto de ser un norteamericano, u angllosaxon, ixo rai! la bamba que li daran! Fa temps tamben que van parllar d’una tribu de l’Amaçonas sin contacto con el mon actual. El millor del milloret del periodismo farà cronicas a ixas paginas d’internet que igual te contan que s’ha trobau una canabastra de Tiranosaürio-Rex que te fan un vídeo de como cal fer fruta de sarten.

No ye la primer vez que m’intereso per esta gent, i va ser gràcias a un juego d’estratégia pa ordinador, Empire Total War que va descubrir las isllas d’Andaman i la Sentinela del Norte. Como yera d’esperar, el primèro que va fer ye mirar-me las llenguas que se hi parlla(va)n.

Va descubrir que ny’haveva étnias que hevan desapareixiu no fa guaire, como els jangil, u que jarawas i öñges no pasavan dels 200 habllantes (estes monolingües, pos encara que viven a las isllas grans no tienen guaire contacto con els “civilizaus”). Al norte de l’archipielago existivan un puyalet de llenguas que ya yeran queradas per l’hindi; A-pucikwar, Aka-bae, Aka-bale, Aka-bo, Aka-cari, Aka-kede, Aka-kol, Aka-kora, Aka-jeru, Aka-juwoi. De todas estas suque l’Aka-jeru ye viva, i no arriba als 50 habllantes, que son bilingües, con l’hindi i, como tos digo, existivan, pos las atras, estan extintas. De l’atra llengua que se hi parla, el Sentinelés, poco u brenca podem dir. Quan el tsunami2 de 2004, las autoridaz de l’Índia se van acontentar con veyer, dende un helicoptèro, como a l’Amaçonas, uns quantos miembros de la étnia els dias de dimpués. Hevan sobreviviu.

La pobllacion d’Andaman ye prou important pa conoixer, a nivell genetico, una de las migracions, sallidas d’Africa i, que van pegar en Ásia i hasta Tasmánia. Igual que con el caso de Flores, ye mui probablle que las isllas, antes de l’ultima gllaciacion, tenisen contacto terrestre en Birmánia. Ny’hai ben de textos que discuten tres posibilidaz, dende una colonizacion terrestre de fa 60000 anyos, hasta un viage en barco, dende Africa!, de no fa que 3000. El tema barco, ye mui compllicau d’aceptar, a lo menos pa yo, quan els sentineleses no fan servir ni el fòc, i amés, quan sabem d’un caso de dos pesacataires que se van quedar enganchaus per bella escullera, racife3 u manglar4 i els indigenas, que no tenivan barcos ni canoas5, vam començar a fer-ne pa poder agafar-los.

Van mirar de grabar-los pals anyos 70 pero les va sallir la burra capada, i ya seria raro que bell tipo de PROEL no se hi pasase, font inconmensurablle d’informacion sobre las llenguas del mon. Pero de la suya llengua no’n sabem ni un res, i quasi millor.

El territòrio i els indigenas, nominalment, estan protegius pel guvèrt índio, pero els jarawas ya han teniu probllemas con obras publlicas i bella carreterota. Suerte dels sentineleses que viven en una islla més chicota.

Bueno, i gràcias a una visita este maitino d’uns misioners d’estes dels testimònios de Jehovà que van porta per porta, m’he posau a escribir sobre el tema. Han siu mui comprensivos con yo quan lis he dito que no teniva intencion de parlar con ells, manimenos fevam servir el francés i no hem teniu probllemas pa fer-mos comprender, ni he tirau de zarabatana6. Ye atro tipo de comprension, més empatica, mès del coraçon i la raçon, la que tiengo con estes puebllos que lis dicen incivilizaus u primitivos. Per ixo entre que arriba el meteorito, zarro els uells i mando toda la força que puedo als sentineleses pa que tensen l’arco tanto que puedan, per toz els que no vam saber lluchar per el que ye de nusatros, i perque ells son dels pocos humans verdaders que en queda.

1 Sentinela vene del italiano sentinella, que deriva de sentire, el nuestro sentir.

2Del japonés. Onda de gran poténcia destructiva, producida per un movemento sismico u erupcion volcanica submarina.

3De l’arabe hispano, rasif

4D’origen incerto, probablle que vienga de la llengua dels caribes u dels auraucans, i que mos arriba pel castellano. Ye una formacion vegetal de mangles; espécie arbória adaptada a vivir a l’aigua salada.

5De l’araucano, pasant pel castellano. Embarcacion lleugera, sin vela ni timon, de forma allargada.

6De l’arabe zabatana. Tubo feit de fusta, canya u metal, que se fa servir como arma, gràcias a llançar, bufant per un costau, dardos u proyectils.