La gramatica d’una llengua ye el conjunto de las frases gramaticals, esto puede sonar una simplleria, pero en verdat quere dir “ben formadas” i que la nostra competéncia como sujetos parlants d’ixa llengua mos fa posiblle crear u reconoixer. Pa que ixa frase seiga tenida per gramatical cal, simpllement, que seiga reconoixida per la comunidat lingüistica[1]. No queriva dentrar al tema de la pragmática dels actos de parla, pero ye pllacentero que la competéncia lingüística ye primordial i se basa a la capacidat intiutiva dels habllants nativos. No parlo del proceso d’instauracion d’una norma social u cultural per tal de juzgar una valor estetica d’una hipotetica “llengua (més) polida”, no. La gramaticano tien ixa connotacion normativa d’una gramatica escolar, i ny’hai casos en que ciertas gramaticas son agramaticals. Tan valida ye “Anar a l’albeitar” como “Anar a ca l’Albeitar”, igual de posiblle ye “aon anam?” que “Anam aon?”. La nocion de reglla ye lligada a l’empllego comun per parte d’una quantidat de llocutors, que son reconoixius como capablles de juzgar la gramaticalidat i considerar-la correcta. Si existise un desacordo entre grupos de llocutors[2], como ye el nuestro caso, perque ixes llocutors-jueces no coinciden, i no ye que no seigan reconoixius, ye que els llocutors d’aragonés no els conoixen, se puede parlar, como minimo, de variacion lingüistica. Toz hem interiorizau una llengua de las que parlam, u dim que parlam, basant-mos a un modelo, gramatical, que tien tres alturas: semantica, sintactica i fonologica. Al caso fonologico de l’aragonés se fa incidéncia a l’unico fonema que no compartim en el castellano, manimenos la gent que s’acerca, u que sa va acercar fa 20 anyos u més, encara se jode soberanament de las atras dos, i hasta de la morfologia!

Torno al tema, la gramatica, u millor dito “la competéncia”, genera el que se dice per contraposicion al que no se dice. Astí arriba el probllema de la norma, perque ixe, ya citau exempllo de la gramatica i la competéncia s’empara, sovent, a una norma, inflluenciada per una realidat social, allena a la llengua, que ni respeta la normalidat semantica, reflleixant una vision del mon, ni la normalidat sintáctica, no respetant la gramatica intrinseca.

Respetar, i cumplir, ixas regllas constituirá, precisament, la própia competéncia. Si un grupo humano no respeta ixas regllas del joc, u el fan baldeant el canyiço gramaticalment parlant sin fer-ne aprécio, per molt que faigan servir un glotonimo, apropiant-se d’ell, no fan servir ixa llengua.

Bueno, per cosas como estas, la fabla, mai será aragonés.

[1]Terme este una mica controverso, i que mos porta, sovent, a la coincidéncia en Pueblo. Pero como ya habriaz de saber, no m’agrada fer-lo servir pa l’aragonés.

[2]Ben cerca de la idea de l’esprit de clocher de Saussure.