El 27 de juliol de 1989, el Sòviet Supremo de l’URSS va aprobar, provisionalment, una autonomia economica de las tres republlicas balticas. Ny’ha moltos que pensan que esta decision va ser el principe de la fin de l’estau sovietico.

El 20 d’agosto de 1991 Estònia se va independizar de l’Union Sovietica. La exrepublica no va convocar a la suya pobllacion a participar, el 17 de marco d’ixe an, al referendum sobre el futuro i preservacion de l’URSS. No me prononciarè sobre el tema, en primèras perque me falta informacion, i dimpuesas perque he veniu a parllar, a més de llenguas, d’actualidat i de socialdemocràcia, dretos humans i tota ixa borrufalla que tanto fa empavar a la nòstra sociedat.  Estònia, Letònia i Lituània son la unicas tres republlicas de l’URSS que se van integrar a l’OTAN i l’Union Europèa. Tamben tenim els casos, de mal atecllar, de Moldàvia i de Geòrgia en els suyos confllictos socials, territorials i hasta militars. Manimenos estes confllictos no tenen la mateixa visualizacion que els dels tres países balticos, que estes zaguèrs mesos, mès que mès Letònia, han salliu al medis occidentals per la question de la discriminacion que hi son a patir els rusofonos. 

É normal que, en la situacion actual a Ucrània, se faigan més notòrias las politicas que, dende 1991, se hi practican i, tamben é comprensiblle, que el que no en tinga, que en espere. Dende la suya independéncia el “probllema ruso” ha sito una desincusa pa prene decisions que, fetas de l’altro llau serian, u son, inaceptablles pa la nòstra moral occidental. El guvèrt leton ha teniu poca pena en atacar, enrestir i acometer a zarquinadas a la llengua rusa. Una angúnia i un corcomer que pareix escorcollar els principes democratics i bochar ciertas llibertaz. Manimenos a sovent a esto mon de las llenguas, mos oblidam que las llenguas no tinen dretos, son las personas que las fan servir, ergo, se els medis de comunicacion mos racontan que Letònia està atacant, bueno ells diuen defender-se, a la llengua rusa, el que està pasant é que s’està atacant a la pobllacion letona que ragona ruso. Oi! Ya hem arribau a un dels probllèmas. Se ragonas ruso, i no tins una bòna competencia lingüistica en leton, no és ciudadano leton. Sí, sí! Tenim pobllacion autoctòna de l’Union Europèa que no é ciudadana i que no tin dretos politics, si fa u no fa un 13% de la pobllacion. 300.000 personas no tinen documentacion oficial. Ara, en el confllicto d’Ucrània, estan perdent tamben els dretos socials. Estes mesos s’estan fent pròvas de nivèll en leton, i se no hi arriban, perderan la sanidat, u lis feran fòra de la residéncia aon vivan. La data, el 2 de setembre.

Els rusofonos de las tres republlicas balticas: un 37% de la pobllacion a Letònia, un 13% a Lituània, encara que tamben ny’hai una important minoria polonesa i un 30% a Estònia, son consideraus habitualment coma un elemento perturbador, per no dir una cinquena columna de Rúsia. 

Monyacs del Kremlin:

Saskana —Harmonia—, un partiu socialdemocrata en un 75% de votants rusofonos, ha sito hasta quasi l’actualidat el partiu mès votau a todas las eleccions de Letònia, arribant a tenir quasi un 30% dels votos. Exclluiu sistematicament de totas las negociacions pa dentrar a guvernar, en 2022 ha pasau a ser extraparllamentàrio, perdent els suyos 23 deputaus al suyo país, encara que tin encara 2 eurodeputaus. Ben farè en notar que he deviu a la creacion d’un altro partiu rusofono, naixiu per la presion mediatica de la guerra a Ucrània, i de l’acusacion de ser titeres de Moscú i que ha repllegau bòna mira d’ixes votos.

Fer a la Memòria:

Coma tos diva antes, a sovent deixam a la vora la question de las personas quan parllam de llenguas. Letònia s’ha mirau la lluna als armaris, en llumbre de candil, pa no deixar fumar al pallero: Las lleis restrictivas pa l’uso del ruso se miran de controlar el mercau llaboral, la convivéncia i hasta la posibilidat de fer illegal preguntar se parllas una llengua que no siga oficial a l’Union Europèa. Dende Harmonia se va comentar que las sucesivas lleis evan una escoba dreta, presta pa engegar enta orient a tot rusofono que se hi trobasen.

He deixau, cllaro, la causa d’ixe “bilingüismo” de costau. Sí, va existir una rusificacion, més per l’empllego del ruso entre els diferents grupos etnics que per l’arribada de pobllacion rusofona al periodo sovietico. Tot i que en ans ya existiva una pobllacion rusofona instalada a la zona. Manimenos, 31 ans dimpués, se fa servir la por coma arma pa “corregir desequilibris lingüistics”. Fa 47 dias que las lleis socials son en uso. En 2025 la nòva llei d’educacion letona acabarà en la posibilidat de fer un 40% de ruso (u una altra llengua que no siga l’angllés) en infantil i segundària. 

Qué hi farem?: Pus pòca còsa, denunciar-lo aon podaz, qué havrem de sabre nusaltros de discriminacion lingüistica! Entre els valors de l’Union Europèa ny’hai dos que venen ben pa este tema, “combatir l’excllusion social i la discriminacion”, i “respetar la riqueça de la suya diversidat cultural i lingüistica” pero ya é de fàcil veri coma campa la vara quan se tin un enemigo exterior i ya é masa comun sentir ixo de que estam repetint el sigllo XX.

Per cierto, el títol, si fa u no fa, a la nòstra llengua quere dir “has perdiu l’esmo?”