Ilustracion d’Esther Charles

Sòna raro parllar de llenguas a una guerra, pero la situacion d’Ucránia i l’actualidat en general, no me deixa una altra posibilidat.  He deixau pasar un mes de combaz pa pillar una mica de perspectiva i m’he mirau, corrent la gandalla igual que toz, las notícias i els vídeos que mos han feit arribar dende Ucrània i, de vez que queriva deixar a la vora la vision d’especialistas en geopolitica que parllan de doctrina militar, estratégia i de movimentos de tropas a la suya pagina de Facebook quan acaban de treballar las suyas horas, estipuladas per convénio, devant d’una pantalla d’ordinador, a l’administracion publlica u mès horas de las que cal, distribuint paqueteria pa un oligarca emprendedor norteamericano, u d’ixes altros que parllan d’efectividat misils tèrra-aire u de l’autonomia en kilometros dels T-90 dende la suya posicion privilegiada como veterano del Call of Duty. Yo, como pobre profesor de secundària i llingüista de segunda, estes dias me miro els vídeos ensayant de reconoixer las diferents llenguas dels actors i, tamben m’he acordau de la mia idolatrada Carme Junyent, que va dir “Si tots parlem la mateixa llengua ens controlen més fàcilment, amb un altra en escapem”. 

La guerra a Ucrània no va escomençar el dia 24 de febrero de 2022, no. El conflicto armau data de 2014, pero tranquilos, no pensó fèr un panegirico de Putin, de Poroxenko, d’este, u de l’altro u el de mès enllà. Yo per yo, parllaria mès de Motorola, pero ya tos he avisau que he veniu a ragonar de llenguas. Ya cònto qu’havrez sentiu que el ruso é la llengua materna de quasi un 30% dels ucranians (la primer decada del sigllo XXI, la ciudat de Jharkov, i las regions de Donetsk, Lugansk, Mikolaiv, Jharkov, Zaporizhia, Jherson i moltas ciudaz como Odessa, Sebastopol, Yalta,… van decllarar la oficialidat del ruso al suyo território) i que va tenir respòsta al reconoximent del ruso como llengua regional en 2012. Manimenos, els defensors de las llibertaz personals que van provocar la guerra civil de 2014, una de las primers cosas que van fèr é privar al ruso, la llengua, digo, de la capacidat de tenir médios de comunicacion en territorio ucraniano, de publicar llibros, dobllar cintas, gravar cancions, etc… en 2019, ya Zelenski de president electo, pero en Poroxenko encara interino, se va votar i aceptar la llei de tantos per cient que, ben ben fent servir l’angllés i el suyo estatus internacional sacava la posibilidat de fèr servir las llenguas minoritàrias u regionals de toda expresion cultural u comunicativa oficial dint qu’eva pa defender l’ucraniano. Exclluiva esta norma restrictiva al tataro, que se parlla, curiosament, en un território, Crimea, que Ucrània no controla dende 2014.

A Zelenski l’ha tocau la toya i, como zaguer recurso, va salre a la tele, parllant en ruso, un par d’horas antes qu’expirase l’ultimatum de Putin pa escomençar la invasion. Va dirigir-se a la pobllacion de Rúsia, i va fèr mencion especial a la fraternidat dels poblles.  É curioso pensar que, pa acabar de fèr las fabas cròc, Zelenski é un rusofono del que la pobllacion ucrainofona se’n jhodeva per l’acento, igual per ixo eva humorista. El que ara é un héroe a vista de toz, salliu de debaix de las albardas, fa uns ans eva un Marianico el Corto, un Manolo Royo de las minorias no respetadas. La llengua al prencipe i al fin, Alfa i Omega, i ya en esto acabo: No sé parllar ruso ni ucraniano. Fa uns ans vai estar interesau pel serbocroata, ai! Una altra llengua que va estar al centro d’un conflicto belico, i que va acabar, este sí, en l’apoyo de las democrácias occidentals, bombardeyant un altro país europèu, pal que no vam tenir tantas ganas d’acullir refugiaus. i tot esto trai camino, perque griego sí que en sé, i el griego é la llengua d’una de las altras minorias presentes a Ucrània, son griegos pontics que fa sigllos que hi viven i son quasi 100.000! Va ser una sorpresa molt positiva veri qu’entiendo la suya llengua, separada fisicament del proceso de normativizacion dende, a lo menos, antes de la guerra de Crimea, la del sigllo XIX. Tamben va ser una sorpresa quan lleigo al ministro d’asuntos exteriors de Grécia demandant que las tropas rusas deixent de matar als griegos de Mariupol mentres veigo els vídeos d’ixes griegos de Mariupol demandant als rusos qu’acaben en las tropas ucranianas que, dende 2014, no han deixau de fèr-les extorsion, empipar-los, amolar-los, quan no directament masacrar-los.

Esperem que tot esto acabe ben lluego, que la pobllacion d’Ucrània, i de tot el mon, no sufra mès per las decisions dels politics i que s’acabe la uniformidat, que si ya de per se no m’agrada, quan é la dels médios de comunicacion, estomaga i dona agruras. Pa esto, las nòstras autoridaz, en el suyo habitual bòn critério, ya han decidiu que, é millor beber qu’escupir, é interesant no deixar-mos acceso al médios de comunicacion de l’altro costau. Una altra demostracion de que fem parte de la cllica de la llibertat. Pero qué havrem de sabre! Ni l’Alfa sabem, pero el que é ben seguro é que mos tocarà pagar l’Omega.