Sí, un meticuloso investigador de pllantas, hectàrias, productividat hortofrutícola, en un buen puyal de publlicacions i llibros, ben aposentau a la suya cadieròta universitària -u, a este caso, a una empresa publlica, a un puesto de llibre designacion, que é de tot menos llibre i tin molto de designacion-, grita dende la suya oficina cllimatizada a un reten que treballa sobre el terreno, el mes de agosto, a las 15:35.

-Hola, sí mira, soi XXXXXXX XXXXX (i pel que se vei tot deu ha de sabre qui é). Has d’anar a la quadricula YYYZZZ i tallar 25000000 peus de pins. Si fa u no fa deixar-ne un tèrcio dels que ny’hai ara.

-Ixo é imposiblle,.- escomença a contestar el responsablle de la quadrilla.

Aiquí vin la retolica, sermon, pedricacion, -pllena de mals modos, insultos i faltas de respeto-del sinyor investigador dende la suya oficina a 23 graus fent, é cllaro, un esfòrço pa salvar la pllaneta, coma ya va dir la encargada de recursos humans, pos sempre heva estau a 21, alusion a la falta de profesionalidat i a las pòcas ganas de treballar dels fenyants de la quadrilla.

En pasar els minutos de rigor, pa que se veiga qui manda aiquí, la conversa telefonica s’acaba, el responsablle s’acerca al grupo i fa cenyos pa qu’apaguen las motosèrras.

-El proximo mes mo’l podem pegar a la mosquèra. Un maclen de gestion se pensa que a Barçuel se va fer una repobllacion fa dotce ans, que s’ha mirau el Google Maps, unas ortofotos i la memòria quinquenal i diu que hi van pllantar quasi tres millons de pins. La mitat de la quadrilla ya fa dotce ans que hi treballa, ajustaus en precàrio, seis meses a l’an, i nomès van chafar Barçuel pa quan la crema del 2012.

El meticuloso, fent-se un cafè en gel al corredor de la oficina, fa tèmps pa acabar la suya semana el dimèrcres, pensa en marchar ta Salou u ta Benàs a fèr-se fotos pa l’Instagram, i se fa el pincho devant de la nueva secretària del consellèro de Mèdio Ambient, dint que é capablle de fèr treballar quadrillas al 125 per 100.

Bueno, si cambiam abres per personas, este recòrdo arboricola, real de tot, m’ha visitau quan esta semana me van comentar que se van fer uns estúdios toponímicos[1] sin haver estau al llugar estudiau pa repllegar els daz. Així que, ben seguro, serà difícil de verificar las cosas que fas, encara que las faigas per arte de màgia. Ny’hai que son mès de diz acusadors, i d’aire condicionau, que de parablla, ixo rai!, pero que te diga que no sabes fèr las cosas el que se te mira, pa sabre aón està, el llugar que acabas d’enqüestar dende Google Maps, pos no deixa de ser una empipadura.


[1] Ya que nomès fòse la toponímia!