Estigo esperant un llibro.

Un llibro especial, pos é un texto que trata el títol d’este blog i, mira que diva de no parllar-ne, pero tanto despreciar el burro, l’he crompau. The Great Eskimo Vocabulary Hoax and Other Irreverent Essays on the Study of Language escrito per Geoffrey K. Pullum i publlicau en 1991 ( i que pel que se vei, sigue la llínia d’un texto de Laura Martin anterior d’uns ans). La cosa no é nueva, perque este llibro é la respòsta a la controvérsia creada per la publlicacion de 1911 de Franz Boas, Handbook of American Indian Languages, que va ser el primèro de dir-lo. En fa mès d’un sigllo ya!

El tema està basau en conceptos de tipo morfologicos i derivacionals, sufixacions, etc, no é que seiga el mistério de la burra parda! No tos farè aborrecer en costòdias de lengua perque ya va quedar en mès, pero dende alavez tot ha siu un no querir veri un capellan a un monton de farina.

Pareix que el tema ya el deixavan per muerto i que hevan feit ya un nyudo a la cola, manimenos hièr me va enterar que no tienen mica intencion de deixar-se caer, i dende fa un ans han tornau baladreant en el tema, pero parllant del vocabulàrio de l’aiga (gelada). Ny’hai gent que no està contenta si no porta mès llenya que un somèro de Costea u é que han d’estar badant en permanéncia, esperant pa tirar-se-te dencima sin bramar.

Este tema pesa a la lingüistica mès que un burro muerto, encara que seiga somordo. Perque el relaciona en la hipotesis Sapir-Whorf al que las llenguas determinan el pensamento i las categorias lingüisticas determinan las categorias cognitivas.

Bueno esto se podria resumir en un, Las llenguas mostran diferéncias sintacticas i lexicals > la semantica puede inflluenciar en la nuestra percepcion del mon, i como la llengua afecta al pensamento, determinant-lo, els habllantes de llenguas diferents, pensan diferent.

No quereva fer-me llargo, nomès eva pa dir-tos que espero un llibro. Pero tot esto de la percepcion i la determinacion m’ha feit pensar que quan tengam un diccionàrio general ribagorçano havrem de posar tres dentradas pa ganchet

Ganchet. M. Tros d’arame dobllau pa conducir una ròda. 2. Textura de las figas antes de ser consumidas. 3 Fer el ganchet/fer las figas (ai, coponàrio! esta, tos la deixo apllenar, que ben havez de saber-tos-la!!)