No sabria dir si é una qüestion de hemisfério, manimenos podem considerar-mos afortunaus de només tenir que llidiar en cerps verz quan anam a enqüestar, encara que mos agradaria de trobar golagutanez i atras bestiòlas, a sovent é posiblle escunçar-se en aborigens que fan cara d’haver deixau la esplluga no fa guaire, u simplement, d’haver cambiar de cubill a uno mès moderno i comfortablle, sinse abandonar ni uellas ni cunills, ixo sí.

Pero cllaro, no é igual el treballo de campo, como lingüista, a esta montanya, que tapoc estam como peix per rastoll, que fer igual a Darwin, Austràlia. Ixa terròta aón la mès chiquerrina de las bèstias garrispòlas que hi trobas te toca de rapafui i te va veyer la craba roya entre esbrunces de dolor. Malament rai! si t’espanchurra bell crocodilo u bella mosca tropical le da per procrear al tuyo interior. No é que seiga yo dels que pisan tres veces el lladrillo a estos paisoz, que ben marcharia a viure entre cucs, marsupials e cerps pa trobar-hie bella llengua ergativa u en 48 pronomes personals, pero ny’hai una cosa a la que no te forman a las facultaz, i é haver de concarar-se a un informant d’ixes tan seguros como un corral sinse pòrta u, pior encara, un d’ixes peçolagas que baldin-baldiant s’aprovechan, pa joder-se-ne, dels pobrons dels lingüistas que miran de fer una descripcion de la suya llengua moribunda, plena de cllics i gllotals, pa apropiar-se d’una pllaça a la universidat i no haver de tornar a chafar ixas paüls ni dormir en ixas cabanotas de mèrda i palla.

Ixe é el caso d’Iyanuk, u eva Yanuq?, el zaguèr habllante de limilngan, una llengua extinta del norte d’Austràlia, a tocar de Darwin. É posiblle descargar-se una gramatica per internet: el fruto de la fayena de Mark Harvey de mès de dos decadas per ixe país de llenguas que se’n van. El tema que m’ha feit escribir estas llínias ha sito l’alcordança que fevan ièr d’enqüestas i enqüestaus somardas. S’estima que en 1950 el limilngan teniva 20 habllantes en competencia, quan Harvey va arribar al territòrio, en teniva tres, pero a escape se’n van visitar els taboners dos d’ells, nomès va quedar Felix Holmes, caçador de bufalos i conoixedor del trocet de la cancion que cal pa traspasar a l’altra vida, i per ixo molt convocau pels aborigens de la zona. La cosa é que Felix, que heva minjau pan de moltos forz, pel que se vei, no trobava brenca utilidat, ni interés, en responder a Harvey, badava de contino, s’inventava cosas, històrias, i cada vez que el visitavan, cambiava las respòstas qu’heva donau antes, se’n redivan prou las orellas, Mareau como una torda teniva qu’acabar el sinyo Mark. A tal punto va arribar el caso que ni el nome original, no el que li van imposar, va poder afirmar el suyo enqüestador. Bueno, la gramatica, està acabada, i las llenguas de la zona, si fa u no fa, estudiadas. Estes dias en que me trobo, i me sento, lluen, me poso bella grabacion u me miro la gramatica del limilngan i foi la risalleta, pensant que igual l’homo sapiens sapiens no é tan malo, i que ixes que tienen el don, la gràcia, saben fer-la pasar, d’una forma u d’altra.