Un lingüista debe d’adedicar-se a estudiar el codigo. Un lingüista debe mirar-se d’aprender, comprender, sabre el codigo, qu’habria d’estar el suyo objeto d’estúdio. Pedricas una cosa i en fas una atra.

Un lingüista deberia d’estar un bot infllau quan fa la suya fayena i no deixar-se portar per sentimentalismos, pero aón aniràs bòu que no llaures!, en la situacion que tenim?
Estes momentos son raros, de pandèmias i no perque no el fuese pensau i se te fa tot faixo, un puyal de sensacions alcontradas. Has d’estar-te contento d’haver podiu trobar-te a ixe informant, que t’ubre la suya casa i la suya història, pero dende alavez estaràs en simbiosis en ell, u ella, i mès en la situacion actual de la llengua. La suya cara te visitarà quan penses en ixa forma de concordància de futuro que li vas sentir per primer vez a ell, u ixa parablla que sabes que hi guè pero mai has sentiu, u quan t’acordes dels maquis, i pasant el tempo, quan sentas que tu tamben te fas gran i no te vaga de fer tot el que t’agradara i a churro se te vendran las imagens de las suyas mans posadas als pantalons de tergal d’ixa tarde de juliol, de l’esvol de moscas que mos acompanyava i las forniguetas que per tèrra se pasiavan. No te miras de guardar ixas imagens, è cllaro!, pero a sovent la persona que enquestas trespasa ixe telo invisiblle que portas pa protegir-te, i las històrias de como va treballar como un pura sangre, que van patir molto pa viure, i se fan tuyas, i quan llevantas la cara del quadèrt i te’l miras, ragonant, embudiant a veces quan quiere fer acordança d’un nome, encara de la Vall d’Aran, del camins chafaz, sabes que, como sempre digo, la situacion é dura (las bruixas mos han donau castigo), insalvablle, manimenos, i encara menos mal, me foi contento per poder vivir estes momentos, i me foi contento d’haver-los viviu en vatres, Javi i Gabriel. No tardarem a brindar a la suya memòria (i la de Delfín, que tamben mos ha deixau) i, encara no creder con la religion, ben habrem posar-le una creueta a costau, quan el faigam constar.