Bueno, la nuestra lengua se muere. Esto no ye nuevo, pero la realidat no tene perque asustar-tos, per que l’hébreu, llengua arquetipo pa parlar de resurreccion, va tenir un proceso que, al menos, i no se’n parla brenca, va escomençar el siegllo XVI i yo va ser brenca atractivo. Grácias a עזריה מן האדומים (Azária di Rossi) u a אליה בן אשר הלוי לעוויטא אשכנז (Elias Levita) que van escribir un llibre d’história i un diccionário, que ben podrian ser una de las primeras manifestacions de querir fer una llengua adaptada a la « sociedat moderna », perque sí, mai va deixar d’estar una llengua escrita i que va mirar d’adaptar-se al suyo tempo i a las necesidaz de la suya pobllacion (qu’estava en un ser i no se le teniva res el futuro de l’hebreu!), que va tardar, moregoniant, como toda llengua morediça, hasta el siegllo XIX, i a Rúsia, a publlicar el suyo primer semanário, pero el que ahui tos queriva comentar ye que, quan la van querir fer reviscolar i deixar de pobretiar, la gent va refusar l’empllego de formas del yiddish, llengua corrupta pa ells, i que, per contra, no tenivan brenca miedo en copiar d’atras llenguas d’Europa. Ves-te tu a sabre per qué, la llengua social que fevan servir les malcontentava i, quan querivan escribir la que se pensavan como propia, yera una pllaga.

D’este empllego lliterário tos queriva escribir, perque me penso que no conoixez a Salamon Yakov Abramovich que, anterior a Ben Yehuda, va fer pllacentera l’incapacidat, l’insuficiéncia, d’ixa protollengua, encara només escrita, per la recursividat.

Salamon, escribiva en yiddish i « hebreu », va morir en 1917 i ya va empllegar pallabras de Ben Yehuda, hapax tamben. A ixes tempos no guaire grasos pa la suya llengua i idea, la suya prioridat yera els neologismos i como veyer-los asentar-sen i fer posiblle una llengua en un vocabulário, que tricalloniava prou, entre cosetas pilladas de textos bibllicos, arameu, u formas occidentals.

Gabriel me tene que pasar un llibro de neologismos en asturiano, he teniu el honor d’haver siu premiau al Condau de Ribagorça en un texto que parla de Chernobil, ya no me rota de fer una publlicacion en papel, que no yera que un asagador pa fer posiblle l’imposiblle, si fa u no fa per no saber ser llargo, per brocero, cuquiador i ferrinchonero i, p’acabar de joder, m’he decidiu a aprender yiddish antes que no l’aleman, descúdio u queréncia de lingüista carrilano, perque, qué querez que tos diga, ye masa tarde pa esbarrar i deixar l’ofício.

Pos ixo, farta-te burro bllanco, que ye masa lluego, u tarde, pa dir somer.