En trová un ferriñal yermo 
mo’y feban una caseta 

Pablo Recio

 

Pa Flip, Pilara i Piluca.

Hui, el tempo que no aporta solucions ha teniu a ben permitir que s’escunza-se per un segundo fer pllacentero que, la vida, pensant-hie ben, ye cosa séria i aporta, grácias a zamuecas i zanguengos, tot ixo que mos ye desconoixiu.

Encara esta nit se fa difícil controlar ixa sensacion de condena, tenir que vivir sin tu, como una agulla qu’ha lleyiu un disco de 33 revolucions a 45 i que no ha podiu refrenar, ni sentir como cal.

Mai mos vam fer fotos a un fotomaton, mai vam ser como els de demés.

Si mai s’hese escrito una llengua de besos seria la nuestra.

Una llengua que per anyos mos neguem a parlar.

Negar-mos a nusatros, un amor que no s’ha sabiu mai! Ni poder desatacar-te ixe pantalon royo que te posavas pa estar per casa.

Pasa un auto per la carrera i dimpués, deixant siléncio, se fan més cllaros els sonius del campo de pádel. Patacs de fusta irreal, como ixas marcas que zabem als abres.

Reniegos.

Un passing vertical fa acabar el partiu i siento que tot se fune. Ya está!

No ny’hai més dellá.

No valdra preguntas.

Si no per haver pasau més de 10 anyos lluz no m’excllamaria dels mals que patacraba mos va fer, i t’habllaria, i te me miraria, i feriaria una coberteria de pllastico pa brincar per l’espácio enta devant a joder-mos un entropan digno d’estrela Michelin i ballaria como si no existise la vergonya i t’hese tocau la garra per debaixo la tablla d’ixe bar de   Mos Eisley an no me va ocurrir escribir el tuyo sacro nombre una vez ixuto l’aguachirlle que s’escorreva de l’exterior del tubo de cerveça.

Els mals sempre tornan i, ya l’acepto, con yo viviran, perque els recordos ya no dan pas pa guaire.

Vivo a l’espácio exterior, sin sensacions.

Engelebriu.

Hasta que el tempo rada els mios huesos al no-res sideral, mirant-me fito fito l’estrelon del bou u bella estrela corredera, retillant, d’ancestral lluz verdosa, que m’anime entre que s’escapa al mio control els cercllos que foi, como querint esfregar la memória que no se’n va, con el compás, dencima de la carta astral del tabllero de mandos de la mia nau giroscopica.

 

Advertisements