Ya m’han espoliau un par de veces pa parlar del títol del blog. Con ixo i con tot, i encara que al mon real soi mui de deixar trampas, me penso que cal parlar una mica del mito de la cantidat de formas que tenen els Inuiz pa nombrar a la nieu pa deixar una micarrona de cllarura sobre el tema.

L’anyo 1940, Benjamin Lee Whorf, que yera un discipllo de Sapir. Sí, el mesmo Sapir que va convivir con Ishi, bueno pos Benjamin va publlicar un articllo aon diva que els Inuiz tenivan decenas u cientos de palabras pa designar la nieu i las suyas formas, cosa que ya veniva de Franz Boas que, fa més de 100 anyos, al suyo meravelloso The Handbook of North American Indians de 1911 diva que l’angllés fa servir radices similars pa el que els esquimals Inuiz en tenivan diferents.

Tot esto va acabar con la publlicacion, per parte de Geoffrey Pullum, en 1991 de “The Great Eskimo Vocabulary Hoax”. Con ixo i con tot, este asunto, al que els angllosaxons se posan prenals i portan més d’un siegllo esgrenyant-se, a yo me tiene farto como una botella. Personalment, tos digo que dende que yera jovenot de tot m’agradan las histórias de l’Artico. I sospiro per trobar, bell dia, una edicion del llibro de James Houston « Memorias del Ártico, mi vida con los inuit », pero encara m’agradan més las llenguas, per ixo, en cuenta de tanto regirar!, ya podesen dir-nos si parlan del kalaallisut, u del inuktitut, u del inupiaq u si yera una llengua de la familia Yupik. Més malos que la canyapita! Sin personas no tenim llengua! Pero bueno, més enllá de dicendas, de fatiar i de, si s’escunza, correccions i publlicacions cientificas, so que pa joder-me-ne una mica tos puedo dir que els Saami que, tamben como puebllo artico, igual que dicen eskimals als Inuiz, reciben nombres despectivos dels suyos faltosos vecins, como, per eixempllo; lapons, que quere dir « vestiu con trafallons », els mesmos nombran al suyo país, Sapme u Same Ätnam, este puebllo que ye familia con els hongareses i els mansi, sí que tiene, amés de siete dialectos, una buena ventena de formas de dir nieu, como ääining, ceeyvi, cuangujčeargačyehi, kamadoh, koišša, lavkke, muovla, purga, rine, seeli, senjes, skälvi, syeyngisšleättašohmašolkka, vasme, vocca… Esta zaguera seria la nuestra polvina. La foto qu’acompanya estas palabras no ye d’abez saamis, ye de las marradetas de Sant Roc, ni tapoc el nuestro canyuto ye el tubo metalico dels suyos Stallos per aon sacan la forza del saamis, pero ye tan bonico trobar-se estes paralelismos entre culturas que ahui, un dia dimpués de Sant Roc, m’han veniu unas ganas de pegar-me doce anyos a la Vall de l’Aigüeta, como Houston con els Inuiz, repllegant el boleguero que no ye consumiu a las gamellas de las crabas, veyent como s’ha gelau el nuguero, jugant a Guinyote si me deixan els grans, Metaforas de vivir, en aragonés, como sempre s’ha feit.

P.S. Cóm será el pllural de reno en aragonés?

Advertisements