Juraria que ya heva escrito istas pllanas, pero no, només ye la mia memória que me falla, i ye la palla que va apllanar al somero a estas semanas tan fayenudas i no me va venir a man ni un momento pa posar-me a escribir… Queriva habllar d’Ishi, comentar-tos que la suya nacion feva servir una llengua diferent els homes i atra las mullers, i recomendar-tos si tos agrada el tema que fayaz una recerca sobre Nüshu, Koasati u Gros Ventre. Pero tempo ny’havrá pa esgrilloniar este rampallo de llenguas i deixar-las en un apanyau rampillo. Bueno, rai, contino habllant d’esta nacion que va morir a lloseta a mans dels saldu. El llibro de Theodora Kroeber[1] ye dels pocos que me fa entrar una angunia que no me deixa acabar-lo. Ishi, que quere dir “home” va morir tal dia como hoi fa 101 anyos(i un dia), va ser el mariu de Theodora el que li va cllavar tal nombre, perque no ye(ra) mui comun dir el suyo nombre verdadero a extránios. El mes d’agosto de 1911, solo, con el cul respelau, el zaguero de la suya nacion, va decidir de baixar a la terra dels homes bllancos, els saldu, con la intencion de fer-se matar, més que nada desenrabiau ya, i acabar con més de 60 anyos de persecucion del suyo puebllo.

Van trayer a un yana, Sam Batwi, pa que fese de traductor, pero en verdat las suyas llenguas yeran prou diferents, cosa que va fer pensar a la suya posiblle pertenéncia als yahi, que ye cllaro que no podeva significar atra cosa que “puebllo”.

Ishi va pasar uns anyos vivint al Museu d’Antropologia de la Universidat de San Francisco, con Kroeber, Sapir, etc… i el van enregistrar. Quan va fer confianza no yera brenca moregoniço.

Se m’entrefá, la história d’Ishi, masa dura pa fer-se verdat ara. Las llenguas se mueren a este món, deixant cllapas i la nuestra vida va tan rapida que no fa posiblles nuevos polliços. A tot tirar, sirve pa rempllir la wikipédia d’un llistau de zaguers habllantes. Miedo me fa pensar el tratamento que tendria el zaguer habllante per parte d’estes que mos habllan de necesidat de bilingüismo, pero que només el fan seguntes el puesto an se troban. Ben deixan trasllucir aon les muerde l’abarquera. El que pa la uno ye bruxina, pa la otro ye un airichinango.

La vida se pasa en la forca, i yo, personalment, m’alegro de saber que l’alma d’Ishi va ser lliberada, a la forma yahi, per Alfred Kroeber. Talment, bell dia, més baquetiau m’atriva a concarar-me a las zaguers pllanas de la vida d’Ishi. Pel momento, m’estimo més recordar-lo al Tuliyani, armau con arco i cinco sayetas.

[1] Ishi, el último de su tribu, Antoni Bosch, editor, Bcn. (I que no ye guaire caro ni difícil de trobar.)

Advertisements