L’home bllanco mos va fer muitas promesas, més de las que puedo arribar a recordar. Pero so que van arribar a cumplir-ne una; mos van prometer que mos prenerian las terras, i el van fer.

Boira Roya.

P’Alberto de Miquel

Si el seroll s’acabase, igual podriam habllar i arribar a pensar que mo’n queda l’esperanza. Els habllantes de las 10 primeras llenguas de la nuestra pllaneta son el 50% de la pobllacion, i de las 6000 més chicotas, el 10%. Els que saben d’esto dicen que este proceso ye resultau d’uns zaguers 200 anyos (el que vene sent la revolución industrial) als que las diferéncias de las sociedaz que fevan servir unas llenguas u atras s’han manifestau, i imposau, d’una forma més cllara. Tamben dicen que ixa diversidat que sufre la llímpia de la mundialización, ya ye cosa del neolitico con l’agricultura u mesmo anterior, quan el Sapiens, ixe ser infame, cangrena de gula insaciablle, va arribar a colonizar, campant, tot el gllobo.

Tot esto me se vene a la cabeça perque estoi lleyint un llibro de Gaston Dorren[1] (en uns dias saldrá la version en castellano, no to’l perdaz!) aon parla de llenguas de la viella Europa i no se hi nombra la que foi servir a este texto i fa un tempo que penso que a més distancia del primer mundo, i menos civilizacion, més llengua i més humanidat. Pareix que la nuestra espécie s’haya adedicau a ixufrar tot el que podeva ser digno i bello, que seigam programaus pa l’autodestruccion. Ya podesez veyer la cara que fan els mios alumnos quan les digo que a las selvas de Papua s’habllan més de mil llenguas! I que ben seguro que denguna d’ellas s’ha escrito mai! I ye que Austrália, la terra dels mansi u la cultura dels Inuiz me resultan tan cllaras marcas, a nivel mundial, del que pa yo ye un blloque de pisos de Pripyat, la zaguer borda d’una carrera sin asfaltar a Gasconha, u el cabo d’una carretera d’esta Montanya nuestra, con parez de pedra seca i un casal con un cocho que sale a saludar-te, pa indicar que ye casa suya i que no ny’hai res més dellá, que allí s’acaba el mon. Allí aon no arriba el Sapiens, allí ye aon cal ubrir las finestras i sentir, quan se calle el seroll, la llengua que, encara, mos hablla en suenios. Allí aon vive Arangutan, d’astí d’aon vam sallir fa mils d’anyos, d’allí d’aon va baixar Ishi, astí reside la nuestra esperanza.

[1] Lingo, A language spotter’s guide to Europe, Profile Books, 2014 (en uns dias saldrá la version en castellano, no to’l perdaz!)

Advertisements