No sé ben qué mirava de trobar per internet, pero se va escunçar que va aterrizar a una web d’un proyecto de creacion d’una llengua, se diva Kotava i me va fer ilusion veyer que una de las primers cosas que hevan escrito a la suya pagina yera la maldicion de Babel. La mia deformacion profesional m’ha feit derivar bellas palabras que no hi sallen al suyo llistau de países, etc. Pero el que verdaderament me va sorprender ye la recerca, per parte de la gent que se’l va inventar i la que hi treballa, d’una justificacion pa la creacion de la suya llengua, parlan de necesidat mundial, parlan del probllema que suposa l’adscripcion de las llenguas a una cultura i una civilizacion. Cómo si tenir una cultura u una civilizacion suposase un probllema! Dimpués, i més ahiere, cenant con la família d’una amiga mexicana, istas suposicions se me van fer visteras: ni la misma llengua, amés si ye una llengua de millons d’habllantes, te fa tenir la misma vision u cultura i ya de civilizacion ni habllar-ne.

Pa yo, este tema, tiene unas aristas de las que m’estimaria parlar-tos, la primera ye la “necesidat mundial” de tenir una forma comun pa comunicar-se (atencion que la paronímia per l’etimo ye més que cllara!). Sí, no niego que ye una cosa que como lingüista m’interesa. Tos imaginaz la capacidat de comunicar-se con qualquier atro habitant de la nuestra pllaneta fent servir el mismo codigo?

I la segunda, més cercana. Estes dias estoi per Pau i toz ixes cuentos que fem servir d’intercomprension entre variedaz d’aragonés, i que dimpués no mos interesa potenciar i mo’ls saltam, els veigo de contino en occitano, con una vitalidat i un proceso de auto-reconoiximiento mútuo tremendo, i cal pensar que el gascon tiene unas especificidaz més que compllicadas para embrecar-lo al conjunto de l’occitano. No ye que mo’n queden cabos per piar, ye que hem desfilorchau tot que el yera posiblle fer servir pa ajuntar-mos. Las prunas crudas pa qui le gusten, que ny’haver ny’hai qui esmaleta i vive ben contento. No ye d’estranyar pos els tiestos se pareixen a las ollas.

Pero bueno, rai!, no se puede pedir la lluna pels altars quan, a cada paso que fas, i a cada cosa que lleyes, te fa pensar a Saussure, Moreno, Haugen u a la escola de Praga pero pa joder-se en ellos, caza-te ixe fongo, qué ye de regadío! Si no se tienen ni els conceptos cllaros, el resultau estará ben plleno d’oixos, ixarramau, ixo seguro. Ya nos roda l’albarda de normal, como pa posar-mos probllemas més gordos nusatros mesmos i no tenir ni con qué avetillar.

Hem pillau vencida mil veces pa fer una casa sin paret. Igual cómo el Kotava?

P.S. Bell dia, ya que toco estes temas,  ya tos habllaré del blog « El castellano no viene del latín ».

Advertisements