Teniva quince anyos quan Midnight oil va publlicar el suyo “Earth and sun and moon” i el mio germano se’l va crompar pensant-se, grácias a bel amigo, que yeran els “The Jesus and Mary chain” australians. Estoi que yera atra cosa la que s’esperava, pero como tos digo, teniva quince anyos quan va sentir per primer vez “Truganini” sin saber que queriva dir la lletra, ni qui yera ixe italiano.

Fa ya més de quince anyos que va descubrir qui yera Truganini i ye una imagen recurrent, de llástima, foscor i de miedo que me visita a sovent, siempre que se nombra, a iste mon de las llenguas, a la zaguer persona qu’hablla una llengua. Truganini va estar la zaguer aborigen pura, pals angllesos, de la terra que a dia d’hoi ye conoixida como Tasmánia i d’antes més como Terra de Van Diemen, els dos nombres, ye cllaro, son aloctonos, i que va morir al 1876, ben de temps dispués del més gordo de l’extermínio de la pobllacion aborigen de la isla.

Ni Tasmánia ni Terra de Van Diemen son nombres própios ya tos podez pensar, el nombre verdadero el llevará un cocho a la boca, cosa que ya me fa sentir-me raro en habllar d’ellos, manimenos son ben evocadors pa yo. Ixa islota a mils de quilometros d’aiquí ye la mayor evidéncia del que ye capaz de fer l’homo sapiens a toz els nivels. Buena cosa de veces, per mucho que mos agrade ixa epica de la derrota, el rei de la barça no gana al falcon, aixina que m’estimo més no parlar de las “guerras negras”, nombre que li van dar al genocídio dels aborigens, i pensar que el mio unico interés en mantenir un nivel basico d’angllés ye pa poder lleyir a Dixon i els suyos trataus sobre llenguas australianas, me fa sentir-me una miquerrina desubicau i mazaruc, pos tiengo con ixa llengua, i el que va emportar a l’arreu de las suyas conquistas, coma todas las conquistas, qué queriz! una relacion d’ódio en veyer como ha deixau escuchiflladas a tantismas llenguas, i el digo dende una posicion per cada dia més complicada: Foi servir de normal, de diário, quatre llenguas i con cada una tiengo una relacion estrecha. Llenguas estatals contra llenguas del coraçon, no ye fácil d’apanyar (en princípio heva posau desenmerdar) una situacion a la que, a tot trance, quiers posar-las al mismo nivel i vivir fent teatro si cal i, con penas i treballos, no fer menos buena a denguna d’ellas. Pero quan tiens interlocutors tot ye més fácil, sempre tiens momentos de compllicidat, d’una fraternidat i d’una llealtat que son dificils d’expllicar, i més si en bel caso son alumnos tuyos. No sé cómo poder expllicar isto, pero, bella vez me penso que en tiengo quatre, al menos, de personalidaz. Quero dir, con tot isto; Quan Truganini i tantas atras personas dels que, espero, poder parlar, se van quedar solas, a l’oscurina del siléncio, estarnadas d’ista fraternidat que da la llengua, només no lis hevan sacau la suya llengua, tamben lis van sacar una parte mui important de la suya condicion humana.

e, en tot parlant de Fraternitat, m’ai rapelat del disc de DU BARTÀS, que seriá vesin de ieu s’aguèsse vadut 500 ans abans, qu’ei clar!

Advertisements